Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquell consens polític va ser molt més que un acord institucional: va representar la voluntat compartida de construir una governança metropolitana capaç de donar resposta als reptes comuns d’un territori divers, complex i profundament interconnectat.
Quinze anys després, aquest aniversari ens convida a fer balanç, però sobretot a reivindicar els valors que han fet possible l’èxit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sovint es parla de l’AMB com una administració prestadora de serveis, i és cert que aquesta és una de les seves grans fortaleses. La gestió de l’aigua, dels residus, del transport públic, de l’espai públic o de les polítiques d’habitatge són exemples evidents de com la cooperació entre municipis genera eficiència i millors oportunitats per a la ciutadania.
Però l’AMB és molt més que una administració de serveis. La seva principal virtut és que representa una aposta decidida per l’equitat, l’equilibri territorial i la justícia entre municipis. És l’expressió d’una idea senzilla però poderosa: que els reptes comuns exigeixen respostes compartides i que el progrés col·lectiu només és possible si ningú queda enrere.
La metròpoli de Barcelona és una realitat formada per grans ciutats i també per pobles de dimensions més reduïdes. Tots aportem valor al conjunt i tots tenim un paper imprescindible. Els municipis grans concentren activitat econòmica, serveis i oportunitats. Els municipis petits aportem altres actius igualment essencials per al benestar metropolità: preservem el territori, protegim els espais naturals, mantenim l’activitat agrària i contribuïm de manera decisiva a la sostenibilitat ambiental de tota la regió metropolitana.
Des de Sant Climent de Llobregat ho sabem bé. Som un municipi eminentment rural, envoltat d’un patrimoni natural extraordinari que forma part de la identitat col·lectiva de tota l’àrea metropolitana. Els nostres boscos, camps i espais oberts no són només un patrimoni local; són una infraestructura verda de valor metropolità. Són espais que generen biodiversitat, absorbeixen emissions, produeixen oxigen i contribueixen a mitigar els efectes del canvi climàtic.
Per això m’agrada reivindicar el paper dels municipis petits com a autèntics guardians del territori. La lluita contra el canvi climàtic no es pot entendre únicament des de les polítiques urbanes o de mobilitat. També necessita protegir i preservar els espais naturals que fan possible l’equilibri ambiental de la metròpoli. I aquesta és una responsabilitat que assumim cada dia molts municipis que, malgrat tenir menys població, aportem un valor ambiental estratègic per al conjunt.
L’AMB ha entès aquesta realitat des dels seus inicis. La seva existència es fonamenta en la generositat i la solidaritat entre municipis. En la convicció que allò que beneficia el conjunt acaba beneficiant cadascun dels seus membres. Aquesta és la grandesa del projecte metropolità: que les grans ciutats i els pobles més petits comparteixen objectius, recursos i responsabilitats per construir un futur millor per a tothom.
En un moment en què els desafiaments ambientals, socials i econòmics són més complexos que mai, aquest esperit de cooperació continua sent plenament vigent. Els quinze anys de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no són només una efemèride. Són la demostració que la suma d’esforços, el consens institucional i la solidaritat territorial són eines imprescindibles per afrontar els reptes del present i del futur.
Per això, avui, més que celebrar una llei, celebrem una manera d’entendre el territori: una metròpoli que avança quan tots els seus municipis avancen; una metròpoli que reconeix el valor de la diversitat; una metròpoli que sap que l’equilibri, la cohesió i la justícia territorial no són objectius secundaris, sinó la base del seu èxit.
Aquest és, probablement, el millor llegat d’aquests quinze anys. I també el millor compromís per als quinze anys que vindran.