# Isidre Sierra Sant Climent de Llobregat - Àrea Metropolitana de Barcelona - Site: https://isidresierra.cat/ ## I si la intel·ligència artificial ens obligués a repensar l’escola? - Link: https://isidresierra.cat/i-si-la-intelligencia-artificial-ens-obligues-a-repensar-lescola/ - Published: 2026-08-15T08:15:13+02:00 - Author: Isidre Sierra Durant molts anys hem educat els nostres fills i filles pensant en un món que coneixíem. Els hem ensenyat a llegir, escriure, memoritzar, calcular, buscar informació i resoldre problemes. I ho hem fet perquè aquestes eren, i continuen sent, eines imprescindibles per desenvolupar-se en societat. Però el món al qual els estem preparant ja no és el mateix. La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i està canviant, a una velocitat extraordinària, la manera com treballem, ens informem, ens comuniquem i prenem decisions. I això ens obliga a fer-nos una pregunta que va molt més enllà de si hem de posar ordinadors o eines d’intel·ligència artificial a les aules. **Què ha d’aprendre un nen o una nena avui per estar preparat per al món que trobarà demà?** Aquesta és, al meu entendre, una de les grans preguntes educatives del nostre temps. No crec que la resposta sigui retirar els llibres, substituir els mestres per màquines o convertir les escoles en laboratoris tecnològics. Tampoc crec que hàgim de córrer darrere de cada nova aplicació que aparegui. Crec exactament el contrari: **com més poderosa sigui la tecnologia, més important serà allò que ens fa humans.** La capacitat de pensar. De comprendre el que llegim. De fer-nos preguntes. De distingir la veritat de la mentida. De treballar amb els altres. De tenir criteri propi. De ser creatius. De saber argumentar. De tenir curiositat. De perseverar quan una cosa costa. La intel·ligència artificial pot proporcionar una resposta en pocs segons. Però això no significa que els nostres nens hagin de deixar d’aprendre. Significa que potser haurem de canviar què entenem per aprendre. L’OCDE ja planteja precisament aquesta necessitat: davant d’una intel·ligència artificial cada vegada més capaç, els sistemes educatius hauran de revisar quins coneixements, competències i actituds necessitaran els alumnes i fins i tot com s’organitza l’aprenentatge.( [OECD](https://www.oecd.org/en/publications/what-should-teachers-teach-and-students-learn-in-a-future-of-powerful-ai_ca56c7d6-en.html?utm_source=chatgpt.com)⁠) I aquí apareix una qüestió que em sembla fonamental: **la intel·ligència artificial no farà innecessaris els mestres. Farà innecessària una determinada manera d’ensenyar.** El mestre continuarà sent imprescindible. Potser encara més que abans. Perquè una màquina pot explicar una multiplicació de moltes maneres, però no coneix com ho viu aquell nen concret. Pot generar un exercici de comprensió lectora, però no pot substituir la relació humana que es construeix cada dia dins d’una aula. Pot donar informació, però educar és molt més que transmetre informació. Educar és acompanyar. És motivar. És detectar una dificultat abans que es converteixi en un fracàs. És despertar una vocació. És ensenyar a conviure. És posar límits. És donar confiança. És transmetre valors. I, per això mateix, si volem que els mestres continuïn sent imprescindibles, també els hem d’ajudar a evolucionar. No podem demanar als nens i nenes que s’adaptin al futur mentre exigim als seus mestres que continuïn treballant exactament com fa vint o trenta anys. La UNESCO ja ha definit un marc de competències específic per als docents en l’era de la IA, que inclou, entre altres aspectes, l’ètica, els fonaments de la intel·ligència artificial, la pedagogia amb IA i l’aprenentatge professional continu. Això no significa que els mestres hagin de convertir-se en informàtics. Significa que han de tenir les eines necessàries per entendre aquesta nova realitat i convertir- la en una oportunitat educativa. I nosaltres, com a societat, els hem de donar aquesta oportunitat. Perquè tinc la sensació que davant de la intel·ligència artificial tornem a cometre un error molt habitual: discutir si hem de permetre o prohibir una tecnologia abans d’haver decidit què volem aconseguir amb ella. La pregunta no hauria de ser: **«Podran els nens utilitzar ChatGPT?»** La pregunta hauria de ser: **«Quina escola volem per als nens que l’any 2040 seran adults?»** Si poguéssim començar de zero i dissenyar avui una escola per preparar els nostres fills per al món que trobaran d’aquí a quinze anys, estic convençut que no faríem exactament el mateix currículum, amb les mateixes metodologies i els mateixos sistemes d’avaluació. Però això no vol dir renunciar al que funciona. Al contrari. Hem de ser molt exigents amb els fonaments: lectura, escriptura, matemàtiques, ciències, cultura, capacitat d’expressió i coneixement del món. Sobre aquesta base és sobre la qual podrem construir una nova educació. La qüestió és afegir-hi allò que serà cada vegada més necessari: pensament crític, creativitat, resolució de problemes, capacitat d’aprendre de manera autònoma i, evidentment, una competència digital i en intel·ligència artificial que permeti als nostres joves utilitzar aquestes eines sense convertir-se en dependents d’elles. **No es tracta d’educar nens perquè sàpiguen utilitzar la IA. Es tracta d’educar nens que sàpiguen utilitzar la IA sense deixar que la IA pensi per ells.** Aquest és, probablement, el gran repte. I també una gran oportunitat. Podem veure la intel·ligència artificial com una amenaça que arriba a les nostres escoles o podem entendre-la com l’oportunitat que ens obliga, finalment, a fer-nos algunes preguntes que fa temps que hauríem d’haver-nos fet. Què ensenyem? Com ho ensenyem? Com avaluem? Quin paper té el mestre? I, sobretot, **què volem que siguin els nostres fills quan deixin l’escola?** La resposta a aquestes preguntes determinarà molt més el futur de la nostra educació que qualsevol aplicació d’intel·ligència artificial. Perquè el debat no és si la IA entrarà a les escoles. **Ja hi és.** El debat és si nosaltres serem capaços d’aprofitar-la per construir una escola millor. I jo crec que no ens podem permetre esperar. **La IA no farà innecessaris els mestres. Però sí que farà innecessària una determinada manera d’ensenyar. I potser aquest és el millor motiu que tenim per començar a canviar- la.** ## 15 anys d’AMB: les grans ciutats impulsen la metròpoli, els pobles petits en garanteixen l’equilibri - Link: https://isidresierra.cat/15-anys-damb-les-grans-ciutats-impulsen-la-metropoli-els-pobles-petits-en-garanteixen-lequilibri/ - Published: 2026-06-20T18:04:05+02:00 - Author: Isidre Sierra Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquell consens polític va ser molt més que un acord institucional: va representar la voluntat compartida de construir una governança metropolitana capaç de donar resposta als reptes comuns d’un territori divers, complex i profundament interconnectat. Quinze anys després, aquest aniversari ens convida a fer balanç, però sobretot a reivindicar els valors que han fet possible l’èxit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sovint es parla de l’AMB com una administració prestadora de serveis, i és cert que aquesta és una de les seves grans fortaleses. La gestió de l’aigua, dels residus, del transport públic, de l’espai públic o de les polítiques d’habitatge són exemples evidents de com la cooperació entre municipis genera eficiència i millors oportunitats per a la ciutadania. Però l’AMB és molt més que una administració de serveis. La seva principal virtut és que representa una aposta decidida per l’equitat, l’equilibri territorial i la justícia entre municipis. És l’expressió d’una idea senzilla però poderosa: que els reptes comuns exigeixen respostes compartides i que el progrés col·lectiu només és possible si ningú queda enrere. La metròpoli de Barcelona és una realitat formada per grans ciutats i també per pobles de dimensions més reduïdes. Tots aportem valor al conjunt i tots tenim un paper imprescindible. Els municipis grans concentren activitat econòmica, serveis i oportunitats. Els municipis petits aportem altres actius igualment essencials per al benestar metropolità: preservem el territori, protegim els espais naturals, mantenim l’activitat agrària i contribuïm de manera decisiva a la sostenibilitat ambiental de tota la regió metropolitana. Des de Sant Climent de Llobregat ho sabem bé. Som un municipi eminentment rural, envoltat d’un patrimoni natural extraordinari que forma part de la identitat col·lectiva de tota l’àrea metropolitana. Els nostres boscos, camps i espais oberts no són només un patrimoni local; són una infraestructura verda de valor metropolità. Són espais que generen biodiversitat, absorbeixen emissions, produeixen oxigen i contribueixen a mitigar els efectes del canvi climàtic. Per això m’agrada reivindicar el paper dels municipis petits com a autèntics guardians del territori. La lluita contra el canvi climàtic no es pot entendre únicament des de les polítiques urbanes o de mobilitat. També necessita protegir i preservar els espais naturals que fan possible l’equilibri ambiental de la metròpoli. I aquesta és una responsabilitat que assumim cada dia molts municipis que, malgrat tenir menys població, aportem un valor ambiental estratègic per al conjunt. L’AMB ha entès aquesta realitat des dels seus inicis. La seva existència es fonamenta en la generositat i la solidaritat entre municipis. En la convicció que allò que beneficia el conjunt acaba beneficiant cadascun dels seus membres. Aquesta és la grandesa del projecte metropolità: que les grans ciutats i els pobles més petits comparteixen objectius, recursos i responsabilitats per construir un futur millor per a tothom. En un moment en què els desafiaments ambientals, socials i econòmics són més complexos que mai, aquest esperit de cooperació continua sent plenament vigent. Els quinze anys de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no són només una efemèride. Són la demostració que la suma d’esforços, el consens institucional i la solidaritat territorial són eines imprescindibles per afrontar els reptes del present i del futur. Per això, avui, més que celebrar una llei, celebrem una manera d’entendre el territori: una metròpoli que avança quan tots els seus municipis avancen; una metròpoli que reconeix el valor de la diversitat; una metròpoli que sap que l’equilibri, la cohesió i la justícia territorial no són objectius secundaris, sinó la base del seu èxit. Aquest és, probablement, el millor llegat d’aquests quinze anys. I també el millor compromís per als quinze anys que vindran. ## El Besòs, clau per a l’autosuficiència hidríca metropolitana - Link: https://isidresierra.cat/el-besos-clau-per-a-lautosuficiencia-hidrica-metropolitana/ - Published: 2026-05-08T15:01:53+02:00 - Author: Isidre Sierra La decisió recent de** l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’assumir un paper central en la nova gran potabilitzadora del Besòs, **amb la participació d’Aigües de Barcelona, no és només una bona notícia en clau d’infraestructures. És, sobretot, una indicació clara de cap on ha d’evolucionar la gestió de l’aigua al nostre país. Durant dècades, l’àrea metropolitana ha apostat per garantir el subministrament amb grans inversions concentrades principalment a la conca del riu Llobregat. Les potabilitzadores, la dessalinització i, més recentment, la reutilització d’aigües regenerades han estat eines determinants per fer front a episodis de sequera cada cop més freqüents i intensos. Aquest model ha funcionat. Però també ha generat un desequilibri territorial evident dins la mateixa metròpolis. Mentre el Llobregat es consolidava com l’eix de la resiliència hídrica, el riu Besòs ha quedat en un segon pla. Avui, però, aquest escenari comença a canviar. I cal dir-ho sense ambigüitats: el Besòs no és una alternativa; és una necessitat. La nova potabilitzadora n’és un primer pas, però no pot ser una actuació aïllada. Cal una estratègia integral per aquesta conca que inclogui l’augment de la capacitat de potabilització, el desplegament decidit de la reutilització i la interconnexió de tots els elements del cicle per avançar cap al seu tancament efectiu. Avui, el sistema Ter-Llobregat aporta més del 80% de l’aigua de la regió metropolitana en situacions de normalitat, amb un pes destacat del Ter. Mentrestant, la reutilització i les fonts alternatives han crescut molt en context de sequera, però encara no s’han consolidat com a base estructural del sistema. I el Besòs, tot i el seu potencial, continua tenint un paper secundari en el subministrament d’aigua potable. **_En definitiva, es tracta de fer al Besòs el que durant anys s’ha fet al Llobregat. Ni més, ni menys._** Aquesta aposta té implicacions que van molt més enllà de la gestió tècnica de l’aigua. Té a veure amb el model de país que volem construir. Perquè cada litre d’aigua que recuperem, regenerem i reutilitzem a l’àrea metropolitana és un litre que deixem d’extreure d’altres conques. **I aquí és inevitable mirar cap al riu Ter.** Durant anys, el sistema metropolità s’ha recolzat en l’aportació del Ter per sostenir el seu creixement i benestar. Però avui, en un context de canvi climàtic i d’estrès hídric creixent, aquest model mostra límits evidents. No podem continuar basant la nostra seguretat hídrica en la pressió constant sobre altres territoris del país. Catalunya no es pot permetre un esquema en què uns territoris aporten recursos mentre d’altres els consumeixen sense avançar cap a l’autosuficiència. És aquí on pren sentit el concepte de país en xarxa. Necessitem una metròpolis que exerceixi capitalitat, sí, però des de la cooperació i la corresponsabilitat. Una àrea metropolitana que no visqui d’esquena al territori, sinó que actuï com a motor compartit de progrés. Això implica entendre que **el futur del país no es construeix només des de Barcelona, sinó des de la suma de totes les seves metropolitanitats:** els eixos de Tarragona i Reus, Girona i Salt, o els sistemes urbans d’Olot i Vic, entre molts altres. Tots ells formen part d’una xarxa de ciutats i territoris que han de créixer de manera equilibrada i complementària. Reforçar el Besòs, per tant, no és només equilibrar dues conques metropolitanes. És fer un pas més en aquesta lògica de país: reduir dependències, compartir responsabilitats i generar oportunitats arreu. L’àrea metropolitana té la capacitat —i també l’obligació— de liderar aquesta transformació. No es tracta només de garantir aigua avui, sinó de construir un sistema resilient per a les properes dècades, al servei de tot el país. **El futur no passa per anar a buscar més aigua cada cop més lluny. Passa per aprofitar millor la que tenim, més a prop, amb una mirada de país.** Perquè l’autosuficiència hídrica de la metròpolis no és només una qüestió d’eficiència. És una qüestió de justícia territorial. ## Més renda… però menys benestar - Link: https://isidresierra.cat/mes-renda-pero-menys-benestar/ - Published: 2026-05-04T09:02:05+02:00 - Author: Isidre Sierra Avui ens despertem amb un nou informe de l’Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat que, a primera vista, pot semblar una bona notícia: la renda disponible de les famílies torna a créixer. Podria semblar, doncs, que avancem, que millorem, que anem en la bona direcció. Però sota la meva opinió —i sota la realitat que viuen moltes famílies— això no és així. Perquè les mateixes dades ja ens adverteixen d’un element clau: la renda creix, sí, però ho fa menys que en altres territoris com Catalunya. I aquest matís, aparentment menor, és en realitat fonamental. Vol dir que no només no avancem prou, sinó que ens estem quedant enrere en termes relatius. I encara hi ha una qüestió més important: de què serveix que la renda creixi si el cost de la vida creix molt més? Les dades ens diuen que la renda familiar disponible ha augmentat en els darrers anys —per exemple, un 4,1% el 2021— . Però aquestes xifres són nominals. No tenen en compte el que ha passat paral·lelament amb els preus. I aquí és on apareix la gran distorsió: mentre els ingressos pugen a poc a poc, el cost de viure —especialment l’habitatge— s’ha disparat. En el cas del Baix Llobregat, aquesta pressió és especialment intensa. Parlem d’una comarca metropolitana, dinàmica, amb una renda mitjana per sobre de la catalana — al voltant dels 21.000 euros per habitant — però també amb una forta tensió en els preus, especialment en el mercat de l’habitatge, on l’esforç econòmic de les famílies és cada vegada més elevat. Això ens porta a una conclusió incòmoda però necessària: no ens estem fent més rics, ens estem empobrint en termes reals. Aquest empobriment no és homogeni. Té un rostre molt concret: el de les classes mitjanes i treballadores. Aquelles que, segons les mateixes dades, depenen majoritàriament del salari —més del 60% de la renda en el cas del Baix Llobregat — i que, per tant, són les primeres a patir quan els salaris no creixen al mateix ritme que els preus. Són famílies que treballen, que contribueixen, que sostenen el sistema… però que cada cop tenen més dificultats per arribar a final de mes. Que veuen com estalviar esdevé una excepció. Que han de destinar una part creixent dels seus ingressos a necessitats bàsiques. I això té conseqüències que van més enllà de l’economia. Quan una societat té una classe mitjana que retrocedeix, es debilita la cohesió social. Quan l’esforç ja no garanteix progrés, apareix la frustració. I quan aquesta frustració s’estén, creix també la desafecció cap a les institucions. Per això, crec que és un error quedar-nos només amb el titular optimista. Les dades són útils, però cal interpretar-les. I interpretar-les avui al Baix Llobregat ens obliga a dir les coses pel seu nom: el creixement de la renda no s’està traduint en una millora real de la vida de la gent. El repte no és que les estadístiques siguin positives. El repte és que la ciutadania ho noti. Perquè la pregunta que ens hauríem de fer no és si la renda creix, sinó si les famílies viuen millor que fa uns anys. I, honestament, cada cop costa més respondre que sí. Link de referència a aquest article: [Observatori CCBLL – renda disponible](https://www.elbaixllobregat.cat/observatori/economia-i-treball/la-renda-disponible-de-les-fam%C3%ADlies-creix-tot-i-que-en-menor-mesura) ## Gestió Agroforestal a l’AMB - Link: https://isidresierra.cat/gestio-agroforestal-a-lamb/ - Published: 2025-08-30T15:23:02+02:00 - Author: Isidre Sierra _**Les muntanyes metropolitanes, aliades contra el canvi climàtic i els incendis del futur**_ Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat i vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Aquest estiu, Europa ha tornat a viure una onada d’incendis forestals d’una magnitud que fa només una dècada hauria semblat impensable. Els anomenats incendis de sisena generació —grans, incontrolables i capaços de crear les seves pròpies condicions meteorològiques— són avui una amenaça real que afecta no només zones rurals, sinó també àrees properes a les ciutats. En aquest context, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem entès que les muntanyes metropolitanes són una infraestructura verda imprescindible per a la salut ambiental, la seguretat i la qualitat de vida de la ciutadania. No són només el paisatge que ens envolta, són la millor defensa contra els efectes del canvi climàtic. Per això, des de l’AMB impulsem projectes com el LIFE AgroForAdapt, que desenvolupem conjuntament amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i altres institucions. El seu objectiu és clar: promoure sistemes agroforestals que combinen boscos, agricultura i ramaderia extensiva per fer més resilients els nostres territoris mediterranis. ![](https://www.isidresierra.cat/wp-content/uploads/2025/08/jornada-AMB-life-724x1024. jpg) Aquest mosaic agroforestal —que recuperem a espais com la finca de Can Colomer, entre Sant Climent de Llobregat i Gavà— ens permet mantenir els boscos més nets i vius, reduir el risc d’incendis descontrolats i, alhora, oferir oportunitats econòmiques a pagesos i ramaders locals. La pastura extensiva amb cabres i ases, per exemple, no només és una activitat tradicional recuperada, sinó també una eina moderna i eficaç de prevenció. ![](https://www.isidresierra.cat/wp-content/uploads/2025/08/bosc-metropolita-1-1- 768x1024.jpg) Fer bona gestió forestal no és només una qüestió ambiental; és també una política de seguretat, de salut i de futur. Cada hectàrea gestionada redueix combustible forestal, segresta carboni, afavoreix la biodiversitat i ens prepara millor davant sequeres i onades de calor cada cop més freqüents. ![](https://www.isidresierra.cat/wp-content/uploads/2025/08/bosc-mosaic-agroforestal- 1-1024x768.jpg) La lluita contra el canvi climàtic i els incendis de sisena generació no es guanyarà només amb més bombers o més avions, sinó amb territoris vius i equilibrats, capaços de resistir i d’adaptar-se. Les muntanyes metropolitanes són part de la solució, i el compromís de l’AMB és ferm: invertir, gestionar i recuperar aquests espais perquè siguin un patrimoni viu al servei de tothom. El futur de les nostres ciutats també es juga als nostres boscos. ## LLUITEM PEL NOSTRE ENTORN NATURAL - Link: https://isidresierra.cat/lluitem-pel-nostre-entorn-natural/ - Published: 2024-05-13T16:04:36+02:00 - Author: Isidre Sierra **Un nou repte comú** Enguany farà 48 anys, els climentons i les climentones vam fer de les cireres un símbol per a reivindicar-nos i per a rebutjar la creació al nostre municipi d’un cementiri metropolità. Així vanéixer l’Exposició de Cireres de la nostra població. Prop de mig segle després, la realitat en la qualvivim és ben diferent. Ja no són els plans urbanístics els que fan posar en dubte el nostre futur. Ara és el clima, malmès per l’acció humana, el que posa en perill que Sant Climent de Llobregat continuï sent el municipique hem conegut i que tant ens estimem. Les sequeres continuades han tingut un efecte directesobre els nostres conreus, sobre les nostres cireres, i ens aboquen a un estiu en què el riscd’incendi forestal estarà per sobre del que hem conegut fins al moment. Davant d’aquesta realitat, us vull proposar de renovar el nostre compromís amb el nostre entorn natural i amb la nostra pagesia amb la cirera com a símbol i bandera. Ara no ens toca lluitar per notenir un cementiri. Ara ens toca lluitar per a evitar els efectes del canvi climàtic i per fer tot el queestigui a les nostres mans per protegir el planeta. Des de l’Ajuntament fa temps que som conscients d’aquest repte i que treballem per estar al’alçada. La instal·lació de ventiladors a les aules dels centres d’estudis, la incorporaciód’energies renovables als equipaments municipals, la bonificació de l’IBI per la instal·lació deplaques solars o el suport al projecte agroforestal de Can Colomé són exemples d’aquest treball.Però aquesta no és una feina que puguem assumir únicament des de les administracions. Aquestaés una tasca que exigeix el compromís de tots i de totes. Per aquest motiu vull aprofitar aquestespai per a convidar-vos a formar d’aquest canvi que necessita el nostre poble, el canvi quenecessita el nostre planeta. Sempre ho he dit: al nostre municipi som imparables quan actuemplegats, quan posem l’esforç individual per al benefici del col·lectiu. Un cop més, com fa 48 anys,com hem fet tantes vegades, som-hi! ## “Aquest mandat culminarem l’impuls endegat a la xarxa d’equipaments municipals”, Isidre Sierra, alcalde de Sant Climent de Llobregat - Link: https://isidresierra.cat/impuls_equipaments_publics/ - Published: 2024-02-29T15:30:59+01:00 - Author: Isidre Sierra Amb la legislatura camí del seu primer any, l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, repassa alguns dels aspectes més destacats del treball de l’Ajuntament dut a terme en aquest temps i del que es prepara per a assumir en el futur immediat. **Com ha estat aquest nou inici de legislatura a Sant Climent?** Hem començat, com el conjunt de municipis, fent un exercici de realisme pel que fa als comptes públics. La inflació que afecta les economies familiars, també és un pes afegit a l’acció dels ajuntaments i, amb la perspectiva dels anys que tenim al davant, tots els municipis hem fet ajustos. Més encara quan patim d’un model de finançament que no s’ajusta als serveis que prestem i que només ha fet que tornar-se més restrictius amb moviments com l’aplicació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) En tot cas, a Sant Climent ja havíem fet una part dels deures en els anys anteriors sanejant els nostres comptes i els ajustos que hem establert són assumibles. **No han hagut de renunciar a la inversió, doncs.** No, ni a la qualitat dels serveis que prestem. Ja al llarg de la passada legislatura vam començar un treball important pel que fa a la xarxa d’equipaments municipals i aquest mandat culminarem aquest impuls engegat per a portar-los més enllà. **A quines actuacions es refereix?** A la passada legislatura es va posar en marxa la Biblioteca Ca l’Altisent, en un entorn de recent creació com és el parc dels Jardins de la Font del Rector, i aquesta culminaran l’ampliació del poliesportiu municipal, la millora del Casal de Cultura i ja hem donat llum verda a l’arranjament de l’entorn del Museu d’Eines del Pagès. Això sense deixar de banda altres grans projectes com serà la segona fase del parc dels Jardins de la Font del Rector. Crec que, en una època de contenció en la despesa pública com la que estem vivint, podem sentir-nos ben satisfets. A banda d’aquest treball als equipaments, quins altres aspectes destacaria de l’acció municipal actual i per al futur més proper? Sens dubte la qüestió mediambiental. En una població com la nostra, estretament arrelada a la pagesia i al seu entorn forestal, aquesta és una preocupació constant. Més encara quan els efectes del canvi climàtic són cada dia més evidents i ens proposen nous reptes. Així, treballem tant a assumir aquests efectes amb mesures com la instal·lació de 60 ventiladors a les escoles com col·laborant amb projectes com el que es desenvolupa a Can Colomer en el marc del LIFE AgroForAdapt destinat a treballar a favor de l’adaptació de zones agrícoles i forestals per tal que facin front als efectes del canvi climàtic. _**A més també treballarem per a la creació d’habitatge protegit pensant en el principal capital que tenim com a municipi, el nostre jovent**_. I evidentment mantindrem els altres dos grans eixos que ens han caracteritzat com a administració: continuar treballant per sumar més i millors serveis, com per exemple l’atenció sociosanitària a la nostra gent gran o l’ampliació del consultori mèdic i la millora continuada de la nostra via pública. ## Retiment de comptes a la ciutadania – compromís clar de junts - Link: https://isidresierra.cat/retiment-de-comptes-a-la-ciutadania-compromis-clar-de-junts/ - Published: 2023-05-08T11:03:06+02:00 - Author: Isidre Sierra Transparència i responsabilitat, l’equip de govern (Junts-ERC) ofereix un rendiment de comptes públic Aquests dies arriba a les llars del municipi una publicació en la qual es detalla l’acció de govern municipal en els darrers 4 anys En el marc de les actuacions que desenvolupa l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat en els àmbits de la transparència i el bon govern, aquests dies arriba a totes les llars del municipi una publicació de retiment de comptes. En ella es recull el gruix de l’acció municipal al llarg dels passats 4 anys amb la voluntat d’oferir a tots els climentons i climentones les dades necessàries per a constatar el compliment dels compromisos municipals. La pandèmia Més enllà de les diferents actuacions i projectes desenvolupats en el mandat, la publicació també recull l’impacte que ha tingut la pandèmia en l’acció municipal al llarg dels darrers anys i quines van ser les principals mesures desenvolupades per tal de reduir el seu impacte sanitari, social i econòmic. La revista es divideix en diferents àmbits com els serveis i equipaments, el medi ambient, via pública o l’ocupació i els comptes públics. A més també disposa d’un espai reservat per a l’opinió dels grups amb representació a l’Ajuntament, de la mateixa manera que també tenen a la seva disposició un espai al web municipal per a publicar els seus escrits. Podeu consultar la versió digital de la revista com a document adjunt en aquesta pàgina : [https://www.santclimentdellobregat.cat/actualitat/noticies/transparencia-i-responsabilitat-lajuntament-ofereix-un-rendiment-de-comptes-public.html](https://www.santclimentdellobregat.cat/actualitat/noticies/transparencia-i-responsabilitat-lajuntament-ofereix-un-rendiment-de-comptes-public.html) ## Seguim millorant els carrers de Sant Climent - Link: https://isidresierra.cat/seguim-millorant-els-carrers-de-sant-climent/ - Published: 2023-05-08T09:24:27+02:00 - Author: Isidre Sierra Culmina la millora al Camí de Cal Marí amb els treballs d’asfaltatge Prèviament, aquesta via i la Rambla Riera havien estat objecte de la reparació dels col·lectors per a garantir una correcta canalització de l’aigua Recentment, s’ha procedit a la realització dels treballs d’asfaltatge del Camí de Cal Marí que quedaven pendents per a finalitzar totalment l’actuació que es desenvolupava en els darreres mesos a la zona. D’aquesta manera queda totalment enllestida la renovació d’una de les principals vies del municipi. L’origen dels treballs es troba en la reparació dels col·lectors del Camí de Cal Marí i de la Rambla Riera que s’iniciava el passat mes de desembre i que venien a solucionar els problemes detectats en la canalització de les aigües pluvials en aquests espais. Alhora els treballs també servien per a modificar i ampliar els passos de vianants tant del Camí de Cal Marí com de la Rambla Riera. Gràcies a aquests nous passos elevats, es redueix la velocitat del trànsit a la zona incrementant la seguretat per a vehicles i vianants. ![](https://isidresierra.cat/wp-content/uploads/2023/05/pintat_mari_2023-768x1024. jpg) Regulació del trànsit Donat l’àmbit d’aquestes obres i de l’afectació que ha tingut sobre el trànsit al municipi, ha estat necessari aplicar diferents restriccions i establir passos alternatius durant els temps que han durat les obres. Els treballs han finalitzat amb les tasques de senyalització i de pintura viària. ## Actualitat Sant Climent: entrevista ETV gener 2023 - Link: https://isidresierra.cat/actualitat-sant-climent-entrevista-etv-gener-2023/ - Published: 2023-01-18T10:54:00+01:00 - Author: Isidre Sierra L’actualitat de Sant Climent : hem parlat de com ha anat la campanya de nadal i la cavalcada de reis, de les obres de millora de Rambla Riera i Camí del Marí, infraestructures municipals, mobilitat al voltant de les obres i de l’homenatge a Mossèn Josep Maria Fabró.