# Més renda… però menys benestar

- Link: https://isidresierra.cat/mes-renda-pero-menys-benestar/
- Published: 2026-05-04T09:02:05+02:00
- Author: Isidre Sierra

Avui ens despertem amb un nou informe de l’Observatori del Consell Comarcal del 
Baix Llobregat que, a primera vista, pot semblar una bona notícia: la renda disponible
de les famílies torna a créixer. Podria semblar, doncs, que avancem, que millorem,
que anem en la bona direcció.

Però sota la meva opinió —i sota la realitat que viuen moltes famílies— això no 
és així.

Perquè les mateixes dades ja ens adverteixen d’un element clau: la renda creix, 
sí, però ho fa menys que en altres territoris com Catalunya. I aquest matís, aparentment
menor, és en realitat fonamental. Vol dir que no només no avancem prou, sinó que
ens estem quedant enrere en termes relatius.

I encara hi ha una qüestió més important: de què serveix que la renda creixi si 
el cost de la vida creix molt més?

Les dades ens diuen que la renda familiar disponible ha augmentat en els darrers
anys —per exemple, un 4,1% el 2021— . Però aquestes xifres són nominals. No tenen
en compte el que ha passat paral·lelament amb els preus. I aquí és on apareix la
gran distorsió: mentre els ingressos pugen a poc a poc, el cost de viure —especialment
l’habitatge— s’ha disparat.

En el cas del Baix Llobregat, aquesta pressió és especialment intensa. Parlem d’una
comarca metropolitana, dinàmica, amb una renda mitjana per sobre de la catalana —
al voltant dels 21.000 euros per habitant — però també amb una forta tensió en els
preus, especialment en el mercat de l’habitatge, on l’esforç econòmic de les famílies
és cada vegada més elevat.

Això ens porta a una conclusió incòmoda però necessària: no ens estem fent més rics,
ens estem empobrint en termes reals.

Aquest empobriment no és homogeni. Té un rostre molt concret: el de les classes 
mitjanes i treballadores. Aquelles que, segons les mateixes dades, depenen majoritàriament
del salari —més del 60% de la renda en el cas del Baix Llobregat — i que, per tant,
són les primeres a patir quan els salaris no creixen al mateix ritme que els preus.

Són famílies que treballen, que contribueixen, que sostenen el sistema… però que
cada cop tenen més dificultats per arribar a final de mes. Que veuen com estalviar
esdevé una excepció. Que han de destinar una part creixent dels seus ingressos a
necessitats bàsiques.

I això té conseqüències que van més enllà de l’economia.

Quan una societat té una classe mitjana que retrocedeix, es debilita la cohesió 
social. Quan l’esforç ja no garanteix progrés, apareix la frustració. I quan aquesta
frustració s’estén, creix també la desafecció cap a les institucions.

Per això, crec que és un error quedar-nos només amb el titular optimista. Les dades
són útils, però cal interpretar-les. I interpretar-les avui al Baix Llobregat ens
obliga a dir les coses pel seu nom: el creixement de la renda no s’està traduint
en una millora real de la vida de la gent.

El repte no és que les estadístiques siguin positives. El repte és que la ciutadania
ho noti.

Perquè la pregunta que ens hauríem de fer no és si la renda creix, sinó si les famílies
viuen millor que fa uns anys. I, honestament, cada cop costa més respondre que sí.

 Link de referència a aquest article: [Observatori CCBLL – renda disponible](https://www.elbaixllobregat.cat/observatori/economia-i-treball/la-renda-disponible-de-les-fam%C3%ADlies-creix-tot-i-que-en-menor-mesura)